¿Quieres tener tu propio blog?
Records
Os dejo una canción que escribí a raíz de una tarde en que salí de la estación para ir a trabajar con mi amigo Obokaman y, como tenía tiempo de sobra, me paré delante de mi antigua escuela y me dejé perder por mis recuerdos.
La Palmera
Els records se m’escapen de les mans
Com ocells que ja s’han fet grans
I volen volar en llibertat
Però els cops que vinc de l’estació
M’aturo un moment a aquell racó
I els ocells tornen per sí sols
Com si m’estiguessin esperant
Emprenen el seu vol com cada tarda.
I em prenc un temps per recordar
Tot mirant el pati mullat
i les finestres que es van entelant
I si tanco els ulls per un moment
em veig allà jugant i somrient
res no importa, m’estic uns minuts més
I tinc ganes de tornar
Quan no em feien por tantes coses
Però d’aquella vella escola
Ja queda ben poc
Només el rosa i algun rastre de gris als porticons
Vells companys, ara on sereu
Jo estic aquí plantat
Davant la vella palmera
Que ningú es va atrevir a enderrocar
I torno cap a casa amb el cap baix
Com acostumava a fer en aquells anys
Els ocells fa temps que van marxar
Però els records tornen al meu cap
Un altre cop i un altre cop i un altre cop
I em vaig fent gran
Rera els vidres entelats
Jo m’ho miro enyorat.
