Nova cançó

Aquí os dejo una nueva canción que he compuesto para el grupo (a ver si hay suerte y pasa la censura). He intentado escribir sobre cómo me siento en esta etapa de mi vida, tal y como lo hacía antes que el psicoanálisis entrara en mi vida, sin pensar ni analizar, dejando fluir las palabras tal y como salen.

A dos carrers del teu cos

Cauen les paraules
Ara pesen massa, haurem d’esperar
A que arribi l’aire
Des d’aquí dalt no puc respirar

Ara visc aquí a prop, darrera de les dunes
A dos carrers del teu cos, a cinc minuts si m’apures
Aquí mai no estic sol, sempre hi ha coses per fer

Més de mil paraules
Que estan per llençar, no les faré servir
No em queden butxaques
Per guardar la sorra del rellotge antic

I ara que hem d’anar corrents,
no em queden banderes
Que defensar, al carrer sento que m’esperen
Ho sento però haig de marxar,
he deixat coses per fer
Massa coses per fer

Ara que tinc massa temps,
ara és quan tinc més pressa
Així que esperaré aquí prenent-me una cervesa
Diuen que hem d’anar tirant
que tenim coses que fer
Massa coses que fer

Cada cop més amunt
Però jo no sé volar més alt
Cada cop més feixuc
Es fa el camí però mai no sembla acabar
Cada cop més amunt
Però digue’m quan deixarem de caure

Amb les paraules
Que ara pesen massa, haurem d’esperar
A que arribi l’aire
Des d’aquí dalt no puc respirar

Més de mil paraules
Que estan per llençar, no les faré servir
Sobre les teulades
Provaré de passar la nit