¿Quieres tener tu propio blog?
Neu
LA GRAN NEVADA
Passen els matins a contracor i jo igual
No recordo com trobar el camí
Ja són massa dies que t’espero al meu terrat
No m’enyoro però avui em sento trist
Ja fa molt de temps des d’aquell cop que va nevar
Rera els vidres no podíem veure el sol
Després de la tempesta vam quedar incomunicats
L’un per l’altre, i jo del món
Què és el que hauràs fet de veritat?
A on deus haver anat a buscar el nord?
Què és el que vas prendre d’aquells dies blancs?
Digue’m que almenys has perdut la por
Jo ara et penso quan no em veu ningú
Encara m’espanto amb el teu nom
Ha plogut ja tant que he passat temps idealitzant
La neu es fon però encara ets a prop
En els cartells, en els perfums dels viatgers del metro
però almenys
he perdut les fotos i els trens
que em poden portar a tu
en les pel·lícules i en les noietes que també, com tu,
van baixar del Nord per tornar a casa.
Potser és hora de tornar a casa.
1.3.05
