Usuario anónimo ¿Quieres tener tu propio blog?
Crear blog gratis en OboLog

L'Obokaman que coneixíem

por Lestat
jueves, 16 de septiembre del 2004 a las 00:13
guardado en

És cert, amic, t'he fet les banyes. He deixat oblidada la teva web... per què? Suposo que els temps canvíen...

Crec que aquesta web va néixer a partir de les circumstàncies de la vida de l'autor, que el van empènyer a cercar nous camins de comunicació. I el cert és que els va trobar, i molt ben trobats. Les coses, però amb el temps i per sort, tornen al seu lloc, els temps canvien, i com diu la cançó, "ja ha arribat l'estiu i tot sembla tornar al seu lloc". Així que, l'amic Obokaman, abandona les vies creatives per tal d'adreçar la seva libido cap a altres senyals (no penseu malament, no tot es redueix al mateix). Així que, a mesura que les descàrregues emocionals de l'autor anaven disminuint a la web, jo, lector morbós i culebreru, anava perdent l'interès per la susodicha. Els rampells emocionals s'anaven substituint per dades més tècniques, i jo que sóc un ignorant en aquests temes, vaig començar a fer el salt a la pàgina. Però vés per on, que avui m'agafa per tornar-hi, i tot i que sento certa nostàlgia, me n'alegro del canvi de web. L'obokaman que coneixíem se supera. I això està bé, molt bé, els temps canvien i en aquest cas, us ho prometo, el canvi és a millor. A molt millor. N'estic segur. Però això és una opinió molt personal, i ja sabeu, els que em coneixeu, que jo d'internet i de webs no tinc ni idea.

Mensajes relacionados

Comentarios

obokaman obokaman
Doncs si, nano... Tot sembla tornar al seu lloc. Tens molta part de raó quan parles sobre l'origen d'aquesta pàgina. Potser més que una via d'escap, fins i tot et diria que, inconscientment , vaig intentar crear una via de comunicació indirecta amb algú que no hi era, algú que jo imaginava... una espècie de mur de les lamentacions digital! :D Passa que amb el temps vaig descobrir que era una bona teràpia, això de parlar amb un mateix (això és el que em vaig trobar fent a mida que passava el temps), i vaig seguir dedicant hores fins i tot després d'oblidar perquè havia començat. Més tard els esdeveniments, ja ho saps prou, van prendre una nova llera i tota aquesta ànsia comunicativa ha anat trobant altres sortides. I no em refereixo a una sola persona. És ella, sou vosaltres, és la música, és la nova feina... Una pau interior i una confiança a la que no haguès arribat possiblement sense aquesta conjugació d'elements. No puc més que agrair-vos haver participat en aquesta equació i poder retornar-vos el favor dia a dia. Molts petons i bons desitjos.
daniel daniel
ESTA CALIDAD LA PAGIONA
^andra^ ^andra^
Mmmm. Desde la más absoluta ignorancia, porque no tengo el gusto de conocer a Albert ni a ninguno de sus amigos... Sí puedo hablar de lo que ha supuesto y supone para mi poder escribir aquí... Hubo un tiempo atrás en que participaba más gente, se comentaban los posts...(querida Efímera...) Poco a poco los escritores se fueron retirando... pero no por eso ha perdido interés escribir aquí. Es, realmente, un diaro, un muro de lamentaciones y de alegrías... Y espero que lo siga siendo por mucho tiempo. Quien me haya ido leyendo... creo que puede hacer un resumen de mis estadios más representativos. Si bien no es este mi objetivo al escribir aquí. La sección de Oekaki también refleja estadios anímicos, si bien, a veces complejos de descrifrar. Pero es cierto que las imágenes dicen mucho de quien las plasma. Hace muchos años, accidentalmente, en el canal #corel, si no recuerdo mal, vi escrito por alguien..."Habeis visitado la web www.obokaman.com?" Pinché y desde entonces los puñeteros Obos son parte más de mi torbellino mental. Un saludo a Albert y a todos los que participan aquí.

Deja tu comentario

Deja tu comentario
Necesitas tener javascript activado para poder dejar comentarios

Identifícate en OboLog, o crea tu blog gratis si aún no estás registrado.

De esta forma, además, podrás mostrar tu imagen en los comentarios y no tendrás que rellenar tus datos cada vez.

Sobre esta anotación

Lestat

Lestat escribió esta anotación hace 3 años. En ella habla sobre Fotos.

4 personas han dejado ya sus comentarios.

Tú también puedes dejar el tuyo.

Temas relacionados

Login

Comentarios

Yo quiero ser el agente especial Cooper (COLIN GONZALEZ)
soy lo que busca el mundo...(20 jul)
Yo quiero ser el agente especial Cooper (CHEETA)
yo seria la mejor de las agentes porq esto no me gusta ni por la justicia ni por la aventura sino...(13 jul)
Yo quiero ser el agente especial Cooper (cristian lozano)
soy gey pero me gusta la justicia...(04 jul)
Yo quiero ser el agente especial Cooper (andres)
me gustaria ser alguna vez en mi vida algien sobresaliente, soy discreto y me gust...(02 jul)
Yo quiero ser el agente especial Cooper (mauricio)
quiero ser un mini espia como tengo que hacer...(06 jun)

Más comentados

Vampiros (200)
Bueno, bueno, las mejores noticias son las inesperadas, y ésta es una de ellas. La de la renovación de la web, quiero decir. Así que, con el firme propósito de escribir frecuentemente mis crónicas vampíricas, hoy día de carnaval, las inaguro con el que (espero) sea el primero de los muchos mensajes que pienso enviar.
Yo quiero ser el agente especial Cooper (91)
Diane... son las 1:49 de la mañana... recuérdeme que no vuelva a pegarme un maratón de Twin Peaks otra vez...
El secreto de Lestat (50)
Después de cientos de mensajes, necesito hacer una aclaración...
Poesía Calurosa (2) (12)
Poesía Calurosa (2)
Un conte de vampirs a on surt la Janis (9)
Janis Joplin és una vampiresa mítica, d'aquelles de Hall of Honor, que em va sotregar en plena adolescència. No veia res més darrera aquelles ulleres rodones que un tren just abans de descarrilar, el tren que mai no em vaig atrevir a agafar amb ella.

Suscripción

Suscríbete al Feed RSS XML

También puedes suscribirte directamente con alguno de los siguientes enlaces:

  • Suscríbete en Bloglines
  • Suscríbete en Google