Usuario anónimo ¿Quieres tener tu propio blog?
Crear blog gratis en OboLog

Cançons que sempre m’han fet falta

por Lestat
lunes, 24 de febrero del 2003 a las 23:00
guardado en

Dir que Sau és la banda sonora de la meva vida seria dir una exageració. Ara bé, el que sí és cert és que Sau ha estat en molts moments, i sobretot durant la meva adolescència, posant paraules i música als meus sentiments.

Les noies de les cançons de Sau eren les noies que em deixaven (o em negaven), els trens que vaig perdre passaven només a mitjanit, el món que volíem salvar encara ens està esperant, els poemes i promeses que un dia ens vam fer encara els porto escrits a la meva pell. Sense Sau, no hagués existit KomPotSer, ni “Mirant la lluna” (desfes-te els cabells com la primera nit...) i aquell dimecres qualsevol potser no ens haguéssim trobat per cantar “Glòria”. Amb Sau sempre he tingut una complicitat especial. Recordo trobar-me amb el llibre de química davant i amb el cap als núvols, somiant-me dalt de l’escenari i cantant (amb certa mala bava) “avui has perdut, avui he vençut”. Amb Sau, vam aprendre a escriure cançons, a dir t’estimo, a mirar la lluna i dir cursilades, a plorar, i a pensar que l’amor era una cosa increïble a la que mai no podríem arribar. Érem somiatruites, volíem aparentar ser rebels, i desitjàvem poder dir algun dia “digues-li al teu pare, nena, tot això menys el Rock’n’roll”.


Ara tinc 25 anys, i avui he comprat (o "me he agenciado", com diria Obo) "Sau (1986-1999) Un grapat de cançons per si un dia et fan falta". Realment ha estat un viatge pels carrers dels meus records. En el fons, no penso que Sau sigui un bon grup (com avui en dia entenem dir que un grup és bo), però ha estat un dels més importants per mi. Tornar a escoltar “Glòria”, “Si un dia he de tornar”, “Poemes i promeses”, ... totalment remasteritzades i algunes versions inèdites (poques i no tan inèdites) com “Fins el final”, “Fa molt temps que no sé res de tu”, ... bé valen les sis mil peles que m’ha costat la broma. Amb aquest disc triple, em sento que tanco una etapa musical (bé, encara ens queda el Pep) i vital. Gràcies Carles i Pep per les cançons que sempre m’han fet falta, i gràcies Albert i Esteve per deixar-me-les cantar amb vosaltres.


Mensajes relacionados

Comentarios

obokaman obokaman
Va, no ens fiquèssim tontos ara, eh? ;) Certament no es pot renegar del passat i ells van ocupar una part important de la nostra adolescència. Amb ells vam crèixer, musicalment (i no tan musicalment) parlant. Arrel d'ells vam fer amistats, van iniciar aficions i projectes, ens vam enamorar (o al menys això pensàvem que era el que ens passava)... I es va esvaïr com sempre havia existit, com una estrella. És potser per això que encara romàn amb més força al record. Som uns fotuts fans-fora-de-test, però com ningú no n'ha de fotre res...

Deja tu comentario

Deja tu comentario
Necesitas tener javascript activado para poder dejar comentarios

Identifícate en OboLog, o crea tu blog gratis si aún no estás registrado.

De esta forma, además, podrás mostrar tu imagen en los comentarios y no tendrás que rellenar tus datos cada vez.

Sobre esta anotación

Lestat

Lestat escribió esta anotación hace 5 años. En ella habla sobre Música.

1 persona ha dejado ya sus comentarios.

Tú también puedes dejar el tuyo.

Temas relacionados

Login

Comentarios

Yo quiero ser el agente especial Cooper (COLIN GONZALEZ)
soy lo que busca el mundo...(20 jul)
Yo quiero ser el agente especial Cooper (CHEETA)
yo seria la mejor de las agentes porq esto no me gusta ni por la justicia ni por la aventura sino...(13 jul)
Yo quiero ser el agente especial Cooper (cristian lozano)
soy gey pero me gusta la justicia...(04 jul)
Yo quiero ser el agente especial Cooper (andres)
me gustaria ser alguna vez en mi vida algien sobresaliente, soy discreto y me gust...(02 jul)
Yo quiero ser el agente especial Cooper (mauricio)
quiero ser un mini espia como tengo que hacer...(06 jun)

Más comentados

Vampiros (200)
Bueno, bueno, las mejores noticias son las inesperadas, y ésta es una de ellas. La de la renovación de la web, quiero decir. Así que, con el firme propósito de escribir frecuentemente mis crónicas vampíricas, hoy día de carnaval, las inaguro con el que (espero) sea el primero de los muchos mensajes que pienso enviar.
Yo quiero ser el agente especial Cooper (91)
Diane... son las 1:49 de la mañana... recuérdeme que no vuelva a pegarme un maratón de Twin Peaks otra vez...
El secreto de Lestat (50)
Después de cientos de mensajes, necesito hacer una aclaración...
Poesía Calurosa (2) (12)
Poesía Calurosa (2)
Un conte de vampirs a on surt la Janis (9)
Janis Joplin és una vampiresa mítica, d'aquelles de Hall of Honor, que em va sotregar en plena adolescència. No veia res més darrera aquelles ulleres rodones que un tren just abans de descarrilar, el tren que mai no em vaig atrevir a agafar amb ella.

Suscripción

Suscríbete al Feed RSS XML

También puedes suscribirte directamente con alguno de los siguientes enlaces:

  • Suscríbete en Bloglines
  • Suscríbete en Google