¿Quieres tener tu propio blog?
Antenes i terrats
lunes, 30 de mayo del 2005 a las 23:21
Avui se he donat forma un idea que portava temps gestant, a partir d'aquesta foto del Ruben que li he robat. Pensava que, amb el pas dels anys, un va deixant enrera moltes coses, maneres de veure la vida, somnis, creençees. Però tot això no desapareix, es transforma (sí, com allò de l'energia) en altres somnis, tasques, il·lusions. I el seu lloc no deu ser diferent que aquesta foto, antenes que capten i terrats a on poder mirar el cel de més a prop. Una imatge més urbana, però què voleu que us digui, m'ho imagino així. Amb tot això, la cançó:
Antenes i terrats
Jocs de mans
Juguesques i enganys
Armes de mentida
Armes de mentida
Em miro al mirall
I em veig de veritat
A voltes m’estima
A voltes se’n va
Jocs ambulants
I mitges veritats
Quanta porqueria
Quanta porqueria!
Qui és ara l’infant?
El temps s’ha acabat
Amb la margarita
Els dies se’n van
Quedarà
L’hospital, les botigues de discos
Les cançons i la sort
D’haver-nos trobat
Marxarà la il·lusió de mirar-me
Com quan era un infant,
Un cantant, un poeta,
Un idiota que mai
Va atrevir-se a plorar
Jocs d’amants
Que ballen plegats
Després d’enganyar-se
Després d’enganyar-se
Després, la veritat,
Tornar a començar,
Amunt fa pujada
Amunt pujaràs.
Quedarà
L’estació, els terrats, les antenes,
El bosc i la sort
D’haver-lo trobat
Marxarà la il·lusió de mirar-me
Com quan era un infant,
Un cantant, un poeta,
Un idiota que mai
Va atrevir-se a esperar
De veritat.
Juguesques i enganys
Armes de mentida
Armes de mentida
Em miro al mirall
I em veig de veritat
A voltes m’estima
A voltes se’n va
Jocs ambulants
I mitges veritats
Quanta porqueria
Quanta porqueria!
Qui és ara l’infant?
El temps s’ha acabat
Amb la margarita
Els dies se’n van
Quedarà
L’hospital, les botigues de discos
Les cançons i la sort
D’haver-nos trobat
Marxarà la il·lusió de mirar-me
Com quan era un infant,
Un cantant, un poeta,
Un idiota que mai
Va atrevir-se a plorar
Jocs d’amants
Que ballen plegats
Després d’enganyar-se
Després d’enganyar-se
Després, la veritat,
Tornar a començar,
Amunt fa pujada
Amunt pujaràs.
Quedarà
L’estació, els terrats, les antenes,
El bosc i la sort
D’haver-lo trobat
Marxarà la il·lusió de mirar-me
Com quan era un infant,
Un cantant, un poeta,
Un idiota que mai
Va atrevir-se a esperar
De veritat.
